el teatre
com activitat
complementària
en l'educació
objectiu principal
​
Apropar l’alumnat d’infantil i primària al teatre, a través del Joc Dramàtic, un joc grupal basat en tècniques teatrals, on xiquets i xiquetes experimenten tant el rol
de l’intèpret (actriu/actor) com el de l’espectador.
Una de les característiques principals d’aquest joc és la participació homogènia de tot el grup. Posant émfasi sobretot en la cura del procés individual dels participants al llarg de tot el curs escolar.
Mitjançant tècniques d’improvisació, farem de cada sessió una experiència única, evitant així sotmetre als més menuts a les repeticions dels assajos teatrals que puguen allunyar-los del plaer del joc.
objectius secundaris
​
A través del teatre busquem potenciar les capacitats dels xiquets i les xiquetes, incidint en aspectes fonamentals del creixement:
> Desenvolupar la creativitat i potenciar la imaginació.
> Exercitar l’ús de la veu, vehicle del pensament i les
emocions, lligada a l’autoestima, la confiança i la seguretat.
> Treballar l’atenció: mitjançant exercicis adaptats a cada edat, aprenen a posar l’atenció en allò que volen expressar, sense perdre el fil del relat, i a comunicar allò que volen contar.
> Desenvolupar l’expressió i la comunicació, tant l’oral (narració i representació d’històries i personatges) com el llenguatge corporal (narració gestual, representación mímica de personatges o situacions).
> Fomentar i estimular el treball en equip, requisit imprescindible per a dur a terme l’exercici teatral.
> Promoure l’escolta i el respecte individual i grupal.
continguts i metodologia
​
Cada sessió s’articula a partir de dos pilars fonamentals:
1 MOURE L'ESQUELET
La primera part de la classe està destinada a un treball fonamentalment corporal. A través d’exercicis guiats, majoritàriament amb música, seguiran unes pautes de moviment, adaptades segons l’edat i nivell del grup i orientades al treball de coordinació i d’alliberament del cos.
Aquesta part, comprén:
> Jocs d’escalfament: aprenent a soltar el cos i la veu, alliberant l’energia, d’una manera controlada.
​
> Expressió corporal: prenent com a punt de partida la sensorialitat, fem un recorregut a través dels sentits per poder viure des del propi cos l’experiència de la improvisació.
> Jocs coreografiats: on treballem el ritme i la gestualitat.
> Jocs de psicomotricitat: potenciant les possibilitats motrius, l’expressió i la creativitat corporal posant èmfasi en aspectes com la coordinació, l’equilibri, les nocions espacials i la lateralitat.
2 JOC DRAMÀTIC
Basat en tècniques d’improvisació, comprén un elaborat treball en equip, on tots i totes les participants aprenen a crear i representar històries de manera espontània.
En aquest espai, tots els xiquets i les xiquetes proposen temes o títols, mitjançant una pluja d’idees, que anem arreplegant i treballant al llarg de les sessions. Segons les edats, s’orientarà l’alumnat (si cal) en l’elecció del tema a treballar, que podrà comprendre des d’escenes més familiars i/o quotidianes a altres més fantàstiques, i on hauran de resoldre per grups un xicotet conflicte fàcilment identificable, posant en comú els seus recursos.
Les improvisacions, sempre enmarcades dins d’estructures referencials segons el nivell del grup i integrant la diversitat com element imprescindible i enriquidor, tindran un temps limitat per a cada equip de preparació i d’escenificació. Al mateix temps, els equips es renovaran en cada improvisació, per tal de jugar totes les combinacions possibles dels participants.
la classe oberta
​
A final de curs, tindrà espai la classe oberta.
Un espai on, qui ho desitge, podrà assistir per tal de conéixer què es fa a l’aula de teatre.
La classe oberta té la finalitat d’oferir una mostra del treball sense haver de sotmetre als més menuts a la rutina de la repetició que requereix la representació teatral, ja que considerem que, en certes edats, este sotmetiment resultaria antipedagògic i estaria centrant el seu objectiu en la complaença dels adults i no en les necessitats dels xiquets i xiquetes.
Per tant, la classe oberta és “una classe més”, amb la particularitat d’estar condicionada per la mirada externa, on xiquets i xiquetes hauran de resoldre de manera espontània cada exercici plantejat.
Així mateix, a partir dels 10 anys, es contemplarà la possibilitat d’introduir la representació d’una xicoteta escena teatral, de curta durada i derivada del treball col·lectiu d’improvisació sorgit a l’aula. Sempre sense perdre la perspectiva d’aquest taller, que centra el seu objectiu en apropar a xiquets i xiquetes al teatre a través del joc dramàtic, és a dir, a través del joc d’improvisació.